L’altra Barcelona es teixeix des dels barris

L’altra Barcelona es teixeix des dels barris

Les Comunalitats Urbanes connecten i donen escala a les xarxes de suport mutu que els barris fa dècades que construeixen. A Sant Andreu, ProperESS impulsa set projectes propis i obre a l’octubre una nova Crida de Projectes.

Molt abans que l’Economia Social i Solidària (ESS) fos una estratègia institucional, els barris de Barcelona ja s’organitzaven per cobrir necessitats col·lectives. Avui, aquesta tradició troba en les Comunalitats Urbanes una eina per créixer. Al districte de Sant Andreu, la comunalitat ProperESS ha acompanyat més de 16 projectes, ha ajudat a constituir més de 10 entitats i ha facilitat la inserció laboral de més de 40 veïns i veïnes.

Una ciutat construïda des dels barris

Des dels ateneus populars i les cooperatives de consum de la Segona República fins a les associacions de veïns i veïnes que, a finals de la dictadura, van exigir equipaments i serveis públics, Barcelona ha forjat la seva identitat des dels barris. Sant Andreu del Palomar i la resta de barris del districte, amb una llarga trajectòria obrera, en són un bon exemple.

Durant dècades, aquest teixit comunitari ha tingut un caràcter sobretot social i reivindicatiu. La multicrisi actual —climàtica, energètica, de materials, de cures i de valors— n’ha fet aflorar el potencial econòmic.

La pandèmia de la COVID-19 en va ser la prova: quan l’economia es va aturar, les xarxes veïnals i de suport mutu van sostenir allò que el mercat no podia garantir.

Ara l’ESS debat com integrar la perspectiva ecologista per avançar cap a un model econòmic postcapitalista. En aquest camí, l’enxarxament territorial entre sectors i agents és clau per gestionar de manera sostenible els recursos locals.

Què és una comunalitat urbana

Les Comunalitats Urbanes són un programa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat nascut el 2022, arran de la crisi de la COVID-19. El seu objectiu és democratitzar l’economia a partir de la creació i l’enfortiment dels béns comuns. Més enllà del programa, una comunalitat és una agrupació d’entitats, comerços, cooperatives i xarxes veïnals que impulsen junts projectes de suport mutu i d’economia solidària.

Laia Forné, coordinadora de la Xarxa de les 27 Comunalitats Urbanes de Catalunya, explica que el programa

«contribueix a generar més múscul social, cooperatiu, econòmic i comunitari en els territoris».

Segons Forné, la política busca garantir les condicions perquè sorgeixin comunitats locals capaces de resoldre col·lectivament les seves necessitats.

Això és el que la Xarxa d’Economia Solidària (XES) anomena economies comunitàries: formes col·lectives de resoldre necessitats socioeconòmiques basades en l’autogestió. En aquestes pràctiques, l’activisme sol pesar més que el treball remunerat, i l’accés al bé o servei va lligat a participar en les decisions. Grups de consum agroecològic, horts comunitaris, bancs del temps, monedes socials, grups de criança compartida o habitatge cooperatiu en són exemples que existeixen des de fa temps. La Llei d’ESS de Catalunya ja les reconeix explícitament.

Node d’enxarxament

El valor de les comunalitats és connectar, visibilitzar i enfortir allò que els territoris ja fan. Partint d’una diagnosi de les necessitats i els béns comuns de cada zona, actuen com a node: posen en contacte actors que treballaven per separat i construeixen una estratègia compartida. També creen nous projectes econòmics a través de:

• Acompanyament a entitats i cooperatives en la seva creació o consolidació.
• Formació en sobirania energètica, prevenció de residus o reparació.
• Inserció sociolaboral de persones en situació de vulnerabilitat.
• Suport a l’emprenedoria comunitària amb criteris d’equitat.

Defensa la coordinadora de ProperESS:

«Quan generem una economia basada en les necessitats de la població local, no hi ha lloc per a una economia basada en l’acumulació del capital.»

Organitzar consum i producció al voltant de necessitats col·lectives redueix dependències externes, escurça les cadenes de subministrament i fa més eficient i sostenible la resposta a les necessitats essencials. Per a les comunalitats, la crisi ecosocial no és un teló de fons, sinó el motor i l’horitzó de la seva acció.

Quatre anys en xifres

El programa suma 27 comunalitats actives arreu de Catalunya, cinc d’elles a Barcelona, i una inversió pública acumulada de 17,6 milions d’euros en dues convocatòries bianuals (2022-2024 i 2024-2026).

Aquests projectes es reparteixen en quatre estratègies: 109 iniciatives per garantir béns bàsics des del suport mutu (alimentació, energia, cures), 78 d’inserció i emprenedoria local amb criteris d’equitat, 60 sorgides de la intercooperació entre agents diversos i 53 de mancomunació d’infraestructures i serveis per activar sectors productius.

La convocatòria 2026 està dotada amb 9,85 milions d’euros per relocalitzar l’economia i enfortir la cooperació entre el teixit productiu local i l’economia comunitària.

David Bonvehí, director general d’Economia Social i Solidària, afirma:

«Les comunalitats urbanes són una eina clau per fomentar la cooperació entre agents locals i assegurar que els projectes econòmics tinguin un impacte real i sostenible sobre la comunitat».

ProperESS, la comunalitat de Sant Andreu

ProperESS va néixer el 2022 de l’Associació Xarxa d’Economia Solidària de Sant Andreu (XES Sant Andreu) com un programa de dinamització socioeconòmica per relocalitzar l’economia a través de l’ESS. Actua a tot el districte des de tres espais físics, a la Sagrera, al Bon Pastor i a Sant Andreu: barris amb un teixit associatiu fort però també amb reptes de vulnerabilitat socioeconòmica.

En aquesta nova etapa, la seva estratègia té dos eixos: l’accés a recursos materials, energètics, digitals i culturals, i l’enfortiment de la comunitat, amb una atenció especial a les persones nouvingudes i al teixit cultural. Des del seu naixement ha quadruplicat les entitats implicades i ha mobilitzat més de 4.000 persones en activitats i espais de governança.

Set projectes propis

• ProperESS TV. Canal de televisió digital comunitari, en col·laboració amb La Veïnal TV, on el veïnat aprèn a fer audiovisuals i explica el barri amb veu pròpia.
• Comunitat d’Aprenentatge. Espais per compartir coneixements sobre transformació digital, amb tecnologies de codi obert i una plataforma comunitària de formacions i recursos.
• Cultura Regenerativa. Espai obert de trobada, debat i producció cultural sobre gentrificació, transició ecològica i situació geopolítica.
• Comunitat de Recursos d’Intercanvi. Xarxa per intercanviar objectes, coneixements, temps i serveis, i per reparar i allargar la vida dels productes.
• Coordinadora de Cultura Comunitària. Articula els equipaments culturals i cívics del districte amb un banc de recursos mancomunats, una agenda compartida i el disseny de l’Escola Popular de Cultura Ecosocial.
• Escoleta de Migracions i Antifeixisme. Acompanya l’arrelament de les persones migrades des de l’antiracisme, l’educació popular i la cultura.
• Comunitat energètica de districte. Neix de la Comunitat Energètica del Bon Pastor, una associació veïnal contra la pobresa energètica que l’any passat es va convertir en cooperativa de consum. Ara treballa per licitar una coberta pública que li permeti créixer i estendre’s a tot el districte.

Una crida oberta al veïnat

Per redistribuir recursos, ProperESS organitza la Crida de Projectes, que ofereix assessorament i suport a iniciatives del territori que volen néixer o enfortir-se. La propera convocatòria es presentarà a l’octubre en el marc de l’Assemblea Comunal, un espai obert per conèixer les bases, resoldre dubtes i presentar propostes. No cal portar un projecte tancat: n’hi ha prou amb una inquietud, una necessitat detectada al barri o ganes de sumar-se a una iniciativa col·lectiva.

Tres debats oberts

Cap projecte de transformació social està exempt de tensions. Les comunalitats i les economies comunitàries afronten tres reptes de fons que travessen el moviment i en determinaran el futur.

Arribar als barris més vulnerables

El risc que l’ESS acabi sent un fenomen de classe mitjana, arrelat només on hi ha temps i recursos per participar, és real. A Sant Andreu, el repte es concreta al Bon Pastor i a Baró de Viver, on una història obrera i reivindicativa conviu amb precarietat, diversitat cultural i desafecció institucional. La pobresa de temps, la barrera lingüística i la fractura digital hi pesen.

ProperESS hi respon amb portes d’entrada no exclusivament econòmiques. L’Escoleta de Migracions treballa l’acollida des de la cultura i l’educació popular, no des de la subvenció o el tràmit. La Comunitat de Recursos d’Intercanvi no demana militància prèvia: només una cosa per intercanviar o ganes d’aprendre a reparar. La XES, a més, defensa descentrar la mirada de l’activista professionalitzat i posar al centre qui habitualment no participa.

Mantenir l’essència comunitària

A mesura que les comunalitats creixen i es professionalitzen, apareix una tensió clàssica: com conservar l’horitzontalitat i la democràcia directa quan cal eficiència. Les assemblees poden fer-se llargues i feixugues, i quan la participació baixa, les decisions recauen en qui té més disponibilitat: sovint persones jubilades, amb feina estable o sense càrregues de cura.

La professionalització de l’activisme aporta estabilitat i capacitat d’incidència, però pot restar espontaneïtat i arrelament voluntari. ProperESS ho aborda recompensant la participació en els espais de creació i estratègia.

El risc de la institucionalització

Com a política pública, el programa aporta reconeixement, recursos i estabilitat, però també riscos de cooptació, burocratització i dependència.

Una iniciativa que depèn de subvencions pot acabar orientant-se a allò que es finança, prioritzar indicadors per sobre de processos i perdre capacitat de confrontació.

La nova Llei d’ESS il·lustra aquesta tensió: legitima i protegeix les economies comunitàries, però les integra en un ecosistema regulat que en pot limitar l’autonomia. Algunes veus crítiques alerten que l’ESS podria convertir-se en «l’ala social del capitalisme». La resposta de ProperESS i la XES és aprofitar els recursos públics sense dependre’n i no perdre el centre: resoldre necessitats col·lectives, no executar polítiques públiques sense marge de maniobra.

L’altra Barcelona

Barcelona és, per a molts, una marca: una ciutat de postal, de turistes i de grans esdeveniments. Però a l’ombra d’aquesta marca n’hi ha una altra que no surt als fullets turístics. Es troba a les assemblees veïnals, a les AFA, als casals de joves, als sindicats de llogateres, als tallers de reparació i a les comunitats energètiques que volen decidir sobre la seva pròpia llum.

Les comunalitats urbanes en són l’expressió més recent. No han inventat res, però han convertit iniciatives aïllades en una estratègia compartida, planificada i governada democràticament. Els reptes hi són, i els debats continuen oberts. Que es plantegin col·lectivament és, per als seus impulsors, la prova que el moviment vol continuar sent transformador.

La crisi ecosocial no admet solucions individuals, i les economies comunitàries s’hi postulen com una peça clau d’una societat que posi la vida al centre. Barcelona, conclouen des de ProperESS, no canviarà des dels despatxos ni des de les grans infraestructures, sinó des dels barris. I això ja està passant.

Aina Sancho Estellers

He coordinat ProperESS des del 2022 i actualment treballo en el colideratge de la comunalitat amb l’Ahmed, tècnic de la Xes de Sant Andreu. La meva especialitat és facilitar processos de transformació
socioeconòmica i dinamització comunitària amb un horitzó molt clar: la transició ecológica i la justicia social. D’estudis soc ambientòloga especialitzada en Economia Social i Solidària i Dinamització Local
Agroecològica. Soc Mallorquina, o d’ún indret en mig del mediterrani a ferry entre Mallorca i Catalunya. El meu tarannà illenc em situa en procesos cuits a foc lent, respectant els ritmes de les persones, i un
enfoc capaç de possar la mirada més enllà, mar endins.