“El més important és no obviar la comunitat en sí. Que formi part de les decisions”

Explica’m qui ets i què és B-Murals.

Jo sóc la Inés de B-Murals i sóc responsable de projectes educatius i comunitaris. B-Murals és un centre d’art urbà que té diverses vies de treball. Un és l’àmbit educatiu que és on estic jo, i fem tallers, intervencions murals en espais o centres de formació reglada i no reglada, formal i no formal. També fem processos col·lectius als barris o districtes. A més, donem suport a la creació artística, fem residències, exposicions i donem oportunitats als artistes.

Quina és la visió de B-Murals sobre l’art urbà com a eina de construcció social i identitat comunitària?

Hi ha tres coses importants que són. Crear vincles entre els diferents integrants d’una mateixa comunitat, generar cura i interès per les espais que hi habiten dia a dia. I com que han participat en la intervenció en la seva comunitat o espai sentir-se part d’aquí. Sí.

En el cas com el mural a Sala Jove del Bon Pastor, com es tria un artista per a un projecte col·laboratiu com aquest?

Amb projectes com aquest que són participatius, intentem que el procés sigui el més horitzontal possible. Des de B-Murals seleccionem tres o quatre artistes que puguin funcionar bé amb els joves o el grup i després el grup tria l’estil, l’artista o el mètode de treball que més li agrada.

Quin creus que serà l’impacte d’aquest mural que heu fet en el jovent del barri?

A mitjà termini crea vincle amb la Sala Jove, i amb els seus companys. A llarg termini, recordaran amb estima aquest dies aquesta activitat. “A l’estiu hi vaig fer un mural amb un artista molt xulo”. Crec també que pot augmentar l’interès per l’art i l’art urbà.

Durant el procés, han preguntat molt sobre els esprais i els grafitis o quins treballs fa el Camil fora d’això. Els agrada conèixer un artista del qual normalment poden veure només la seva obra.

Quina ha estat la implicació dels joves i les joves en el procés? Com ha estat el procés participatiu?

Han triat l’artista. Després han vingut a la Nau Bostik, que és on està B-Murals. Allà hem fet un taller amb en Camil on han donat pistes de què volien tractar al mural, com volien ser representats i han donat indicacions a l’artista per fer un disseny conjunt. En acabat l’han pintat amb ell.

En aquest procés, com s’equilibra aquesta visió artística amb el projecte d’aquest col·lectiu?

Només treballem amb artistes professionals que tenen estils molt diferents, però sempre són professionals. Això garanteix que el treball final sigui de qualitat i funcioni, i també l’experiència de treballar amb joves o amb grups i dinamitzar l’activitat i el taller i la pintada mural en si.

Com l’art urbà ajuda a construir la cultura comunitària?

Sobretot és un tema de vincle entre la comunitat i l’espai que utilitzen dia a dia. I això és molt important perquè normalment als barris hi ha espais lletjos que no agraden. I si intervenim aquests espais, potser comencen a utilitzar-los. Pensen “aquest és un espai que vull cuidar, on vull anar”. Revitalitza una mica el barri.

Quines serien les bones pràctiques que teniu sempre al cap des de B-Murals quan feu una intervenció com aquesta?

El més important és no obviar la comunitat en si. Que formi part de les decisions com l’artista o el lloc, o la tècnica i les idees. També implicar-se d’alguna mena durant el procés. Potser fem tallers i si no poden pintar, fem un taller paral·lel i llavors és com què i com ho utilitzem.

Com es negocia l’ús de l’espai públic i quines dificultats amb normatives en permisos poden haver-hi?

Normalment, és complicat; a vegades és complicat equilibrar les ganes d’intervenir i les ganes de fer coses xules amb totes les normes i permisos que hem de demanar. Però normalment aconseguim parlar o fer d’intermediaris amb l’administració i aconseguim les parets. També per això estem molt contentes d’estar a la Nau Bostik perquè allí tenim l’oportunitat de fer tallers, per exemple, o intervencions i donar oportunitats als artistes sense aquestes dificultats a les nostres parets.

Quina feina feu perquè l’art urbà i comunitari formi part de la pertinença de l’espai públic?

Creant processos que siguin tan participatius com sigui possible i implicant les entitats, institucions, centres que actuen o que treballen aquí a les comunitats.